La Vila medieval

Muralles medievals. El recinte fortificat d’Anglès [tornar]
Al segle XIII, la part més poblada de la parròquia d’Anglès era el nucli proper a Santa Maria de Sales (La Cellera), mentre que l’actual vila es reduïa només al castell i a unes poques edificacions dins el recinte emmurallat (que es va anar allargant amb el temps). Sembla que hi podrien haver existit dos recintes emmurallats: un de primitiu, que voltaria estrictament l’edificació del castell; i un de posterior, que inclouria ja tota una sèrie d’habitatges que s’havien anat construint a l’empara del castell. En una reconstrucció hipotètica, el segon clos emmurallat envoltaria el que avui és la plaça de la Vila, i els carrers del Castell, Major i d’Avall. En tot el nucli antic d’Anglès, encara s’hi poden veure clarament les restes d’aquestes antigues fortificacions.

Els portals [tornar]
L’accés al nucli antic a través de la muralla es feia pels portals, que eren zelosament guardats de dia, i rigorosament tancats durant la nit. A Anglès, els portals podrien estar situats:
  - un, de ben segur, ja que el tenim documentat, al final del carrer Major, a l’altura del nº 16, era el portal de Sant Miquel, que entra en desús a partir del segle XVI;
  - l’altre al principi del carrer Empedrat;
  - i un tercer que donaria al barri de Santa Magdalena, per enllaçar amb el camí cap a Sant Martí i Blanes.

Carrer d’Avall: procés de formació [tornar]
Al carrer d’Avall les cases més velles daten del segle XVI. És curiós veure com, a la banda que queda més pròxima a la plaça, la majoria de les cases en què es veu la data, aquesta és de mitjans segle XVI i, en canvi, a l’altra banda, predominen les cases del segle XVII. Possiblement això s’explica perquè es comença a edificar a redós de la muralla, i només quan s’esgota l’espai annex a la mateixa, es construeix en front. Una excepció és precisament la casa coneguda com “Can Tino”, que és la més antiga que tenim documentada.

Tipologia de cases i casals [tornar]
Segons un estudi realitzat pels arquitectes Fuser i Viader (1984), el conjunt monumental d’Anglès es pot qualificar com a gòtic final – principis del renaixement. Actualment podem identificar 3 tipologies d’edificis que tenen el seu origen a l’època medieval. Tots tres tenen en comú que eren cases unifamiliars. Moltes d’elles, responien a un ús agrícola, amb un portal de grans dimensions, una o dues plantes d’habitatge i unes golfes que servien de graner.
  - Casa medieval: planta baixa +1-2 plantes pis (molt baixes), i sovint s’hi ha afegit unes golfes. La façana varia segons l’amplada, però sempre domina el ple sobre el buit (finestres petites i emmarcades de pedra). La porta normalment de mig punt i feta amb pedra de riu.
  - Casal: planta baixa + 2 plantes pis. Normalment la composició és simètrica, amb portals dovellats i finestrals amb arcs lobulats i llindes gravades. Solen superar els 9 m d’amplada i tenen tres eixos de composició.
  - Casa medieval transformada: reordenació de la façana buscant més llum, amb obertura o transformació de finestres preexistents en balcons.
* Cal destacar la singularitat de moltes de les portes de les cases medievals d’Anglès, fetes amb dovelles petites; un sistema que únicament trobem en alguns pobles més de la rodalia.

El mercat medieval, 700 anys de mercat a la Plaça de la Vila [tornar]
L’anomenada Plaça de la Vila era l’antic pati d’armes del castell, que ha perdurat en la morfologia urbana del barri antic com a plaça. Situada en la part més alta de la vila, presideix aquest espai la Casa de la Vila. Fins el 1995 es celebrava tots els diumenges el tradicional mercat setmanal instituït pel rei Jaume I el 1294. Però, si bé el mercat té uns orígens ben remots, ni l’emplaçament ni el dia en què es celebra eren els mateixos. Fem una mica d’història.
El 18 de febrer de 1294, Jaume II va signar una disposició a favor de Ramon de Cabrera, concedint a la vila d’Anglès el privilegi de celebrar un mercat setmanal (concretament dissabte). Al document de concessió també s’hi establien les garanties de seguretat per a tots els concurrents i amb la finalitat d’evitar els robatoris. Al mercat d’Anglès hi assistia bàsicament gent de la rodalia i, a més de l’intercanvi de productes, també era un lloc de trobada per a fer negocis o per a resoldre problemes. D’altra banda, a la plaça s’hi concentraven serveis com la carnisseria, la gabella o la taverna, monopolis del senyor del castell que explotaven en règim de concessió.
Pocs anys després de la concessió del mercat, el 1321, Bernat I de Cabrera (fill de Ramon de Cabrera), aconseguia del mateix Jaume II la concessió d’una fira “mundina” (mesura superficial agrària). Es tractava d’una fira anual, celebrada a partir de l’1 de juliol i que tenia una durada de 8 dies. En aquesta ocasió també es feia referència a la seguretat que s’havia de garantir als que hi anessin. Mentre els mercats eren setmanals, les fires eren anuals o bianuals, i servien també per a fer tractes, fixar terminis de pagament, etc.

Molins medievals [tornar]
La construcció que tenim al nostre costat era l’antic molí del castell (alhora que dóna dona nom a l’actual carrer del Molí). En època medieval, la funció principal dels molins era moldre cereals per a fer-ne farina. A Anglès es té notícia de tres molins, tots tres situats fora de l’antiga muralla: Perarnau, Cuc i molí del castell (avui dia conegut com “de Ciscot”, en referència a l’últim moliner). En aquells temps, els molins eren propietat de nobles i eclesiàstics (els únics que podien costejar la seva construcció), i en feien concessió de l’explotació del servei a canvi d’un cens anual. En el cas d’Anglès, com que el molí del castell depenia dels vescomtes de Cabrera, tenia prioritat de moldre sobre el de Cuc, que aprofitava el mateix curs d’aigua.

L’església de Sant Miquel [tornar]
Les primeres notícies que tenim de l’església de Sant Miquel daten del segle XIII, quan aquesta era la capella del castell d’Anglès, propietat dels vescomtes de Cabrera. La documentació ens parla de la situació, damunt el baluard de Sant Miquel, a l’exterior del clos emmurallat.
Tot i que no hi ha cap constància, cal suposar l’existència d’una primitiva capella de Sant Miquel d’estil romànic (tenint en compte la data d’assentament dels Cabrera a la vall). Aquesta primitiva capella no tindria res a veure formalment amb el que avui veiem: l’únic que sabem és que era d’un sol altar, dedicat a Sant Miquel. El patró, un sant guerrer, fou triat per la casa dels Cabrera en agraïment pel suport en la lluita contra els àrabs (alarbs). Era a l’interior d’aquesta capella on s’enterraven els nobles de la vila.
A principis del segle XIV, Leonor (esposa del vescomte Bernat de Cabrera), fundà a la capella un benefici dedicat a Sant Amanç. Amb part de les rendes assignades a la fundació s’havia de mantenir un prevere, que hi havia de residir, i que també havia de fer les funcions de notari del castell.
A mitjans del segle XIV tenim constància que a la capella hi havia tres altars: el principal, dedicat a Sant Miquel, el de Sant Amanç i un altre dedicat a Sant Narcís. D’altra banda, també tenim notícies que en aquest moment (1368) es demana des de la diòcesi de Girona que es reedifiqui el temple de Sant Miquel, encara que desconeixem quin tipus d’obra s’hi dugué a terme.
Del segle següent, el XV, no sabem gaire res, tot i que la capella podria haver resultat afectada per la sèrie de terratrèmols que tingueren lloc el 1427.
A finals del segle XIX es varen fer les escales de pedra d’accés al portal de Sant Miquel. A principis del XX (1921) s’allarga la nau, que havia quedat petita. Amb la Guerra Civil es destrueix el campanar (l’actual és del 1940), part del tresor i la imatge de la Verge del Remei. Actualment hi ha 7 altars.

Santa Magdalena i l’hospital dels pobres [tornar]
De la mateixa manera que els carrers Raval, Canigó, Molí i Empedrat, el barri de Santa Magdalena té també un origen extramurs. Les primeres notícies que ens parlen de Santa Magdalena (també anomenada “capella de l’hospital dels pobres de Jesucrist”) daten del segle XVI. Malgrat tot, l’estructura de l’antiga capella podria indicar que era romànica. Santa Magdalena, avui desapareguda, tenia frontis triangular i absis (amb un retaule molt antic que reproduïa escenes de la vida de Santa Magdalena, i que fou cremat durant la Guerra Civil). El conjunt, inicialment estava format per: un hospital dels pobres, una capella i una escola.
Respecte a l’hospital dels pobres, sembla que l’origen es troba en el testament de Guillem Vengut, quan a principis del segle XV (1401), fa hereu universal a un hospital que s’havia de construir a la parròquia de Santa Maria de Sales (al poble d’Anglès), i que havia d’estar dotat de prevere, comanador i hospitaler. A l’hora de la veritat, però, malgrat les bones intencions, el capital llegat va resultar insuficient per a complir els seus desitjos i, en conseqüència, el projecte s’hagué d’ajustar a aquesta nova realitat. L’objectiu de l’antic hospital era socórrer els caminants i els mendicants de tota la vall, i era regit directament pel consell de la universitat (actualment, l’Ajuntament).
De 1880 a 1920 el barri de Santa Magdalena va créixer espectacularment, i aquesta vitalitat va ser tal vegada la causa de la desaparició de l’hospital. La institució, de fet, funcionà fins a finals del segle XIX (fou clausurat l’any 1882), quan l’edifici fou confiscat per l’Ajuntament i dissolt el patronat. En aquest temps, l’Ajuntament va fer construir un escorxador municipal al pati de l’antic hospital, que estigué en funcionament fins a principis dels anys 70, quan fou tancat. L’any 1922, al costat del que era l’escorxador s’hi instal·là l’escola de nenes (encara es pot veure el rètol pintat), un local que avui ocupa el servei de Correus. Després de molts anys d’abandonament, l’edifici de Santa Magdalena fou enderrocat també a principis dels 70, per les necessitats urbanístiques del moment i de trobar nous locals per l’arxiprestat. Conservant els murs, fou substituït per una moderna construcció de tres plantes on s’habilità la nova casa dels capellans del poble. L’absis s’enderrocà en eixamplar la pujada de Can Grau.