|
Essent un indret fèrtil, ben regat (per la confluència de la riera d’Osor i el riu Ter) i alhora pas natural entre la serralada Transversal i la part de migjorn de la Costa Brava, és de suposar que la vall d’Anglès fou ocupada des de ben antic. De fet així ho demostren les troballes arqueològiques, gràcies a les quals podem afirmar que a la vall hi ha presència humana ja des del neolític (2500-1800 a.C.), i que aquesta ocupació té continuïtat en el món ibèric.
Anglès, sagrera i castell termenat [tornar]
L’anglès actual naixeria com a conseqüència de la colonització dels monjos benedictins de Sant Medir (més tard establerts a Amer), que al segle IX havien rebut la concessió de colonització del rei franc Lluís el Piadós. La documentació més antiga que parla d’Anglès és també d’aquest segle IX. En aquell moment, el nucli original de la població cal situar-lo a la saguera de Santa Maria de Sales, embrió de l’actual vila de la Cellera (d’aquí ve en nom de la població). S’anomenava sagrera a l’àrea sacralitzada situada entorn d’una església, on tota violència comesa era considerada un sacrilegi pel qual s’havia de respondre davant un tribunal episcopal.
L’augment de població, la creació d’un incipient mercat i les necessitats de defensa portaren a la construcció d’un castell termenat (a més de la defensa del territori també esdevenia centre polític i administratiu de la zona). No serà fins el 1242 que trobarem esmentada la primera notícia del Castell d’Anglès, quan s’hi fa referència en el testament del vescomte Guerau V de Cabrera.
Fins el 1788 el municipi va estar format per la vila filla de l’antic castell termenat dels Cabrera, la sagrera de Santa Maria de Sales (a la Cellera), les possessions de Plantadís (avui del Pasteral), Sant Amanç i Trullàs (actualment dins el terme de
|
