Patrimoni natural, arquitectònic i industrial

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

El municipi d’Anglès disposa d’un magnífic barri gòtic que, malgrat ésser un gran desconegut, és un dels més antics i importants de Catalunya. Situat en el nucli antic de la vila, presenta diversos estils arquitectònics que li donen unes característiques ben singulars i espectaculars. Es poden diferenciar fins a tres tipologies d’edificis: cases medievals, casals gòtics i cases medievals transformades; totes elles, però, amb portals, finestres i inscripcions de gran interès artístic. La major part d’aquestes edificacions es troben al carrer Major i al carrer d’Avall que, d’altra banda, és un dels més singulars de la població.

Les dues arcades que travessen de banda a banda de carrer l’han fet famós. Acull una sèrie d’elements arquitectònics molt interessants, doncs gairebé a cada edifici hi ha quelcom prou important per ser remarcat. Destaquen especialment l’arcada de Can Verdaguer, amb els dos finestrals romànics, l’edifici noucentista de Can Cendra, restaurat per l’arquitecte gironí Rafael Massó, i Can Camps, que té una magnífica porta de mig punt amb grans dovelles i dos sensacionals finestrals gòtics d’arc conopial lobulat que són rematats per guardapols. 

MARC MARTI ANGLES VISTES GENERALS I LLOCS INTERES HISTORIC PAISSATGISTIC

ARCADA 2MARC MARTI ANGLES VISTES GENERALS I LLOCS INTERES HISTORIC PAISSATGISTICMARC MARTI ANGLES VISTES GENERALS I LLOCS INTERES HISTORIC PAISSATGISTIC

L’actual plaça de la Vila fou l’antiga plaça d’armes del castell d’Anglès, del qual avui només resten alguns vestigis. Seguint el traçat del carrer Major s’arriba a l’església parroquial de Sant Miquel, documentada des de l’any 1200 i que en altre temps fou l’antiga capella del castell. L’actual estructura del temple és d’estil renaixentista tardà, de principis del barroc. El temple fou construït fora muralles, però estava protegit pels murs d’un baluard que l’encerclava. Encara ara, sota l’església, en l’encreuament entre els carrers del Molí, del Canigó i del Raval, es pot observar perfectament un dels murs del baluard que té forma arrodonida.

Marc Martí - Plaça de la Vila3Marc Martí - Sant Miquel1

Ja fora muralles trobem el sector format pels carrers del Molí i del Raval. A mà dreta baixant per aquest carrer, encara es pot contemplar una interessant llesca de l’antiga muralla que encerclava la vila. Més avall, a mà esquerra, hi ha Can Ciscot, que antigament havia estat el molí del castell i que és datat almenys de principis del segle XIII. Antigament, per aquest carrer passava el camí ral que conduïa a Girona, conegut a l’edat medieval com a Via Moneria.

Marc Martí - Muralla2Can_Ciscot23

També fora muralles trobem el barri de Santa Magdalena que acull encara l’antic edifici del que havia estat l’Hospital dels Pobres de Jesucrist fundat l’any 1401 pel noble gironí Guillem Vengut. Al seu costat hi havia la capella de Santa Magdalena, avui desapareguda i també la primera escola parroquial de la població.

L’antiga església parroquial de Sant Amanç és una de les quatre parròquies que hi havia dins el territori que conformava l’antic terme del castell. Aquesta edificació està situada al sector meridional del terme municipal d’Anglès damunt una coma enclavada en el vessant nord de la muntanya de Santa Bàrbara. És una església romànica d’estructura complexa (absis rectangular) i que, en el seu conjunt, presenta una riquesa paisatgística magnífica. A més, el recorregut transcorre per l’antiga via medieval que comunicava Anglès amb Santa Coloma de Farners.

Sant Pere Sestronques és una capella preromànica situada prop del mas Can Gravat, gairebé a tocar els límits de separació dels termes municipals d’Anglès i Brunyola. Podria ésser del segle IX o anterior. En unes obres de restauració recents, es va descobrir una finestra, amb arc de ferradura, que indicaria una possible construcció visigòtica. L’edifici fou edificat al mig d’una petita vall i als seus peus hi passa el petit rierol de Sant Pere Sestronques, que és la marca geogràfica que en bona part del seu recorregut separa els termes municipals d’Anglès i Brunyola.

El santuari de Santa Bàrbara està situat al capdamunt de la muntanya que porta el mateix nom, de 854 metres d’altitud, des d’on es poden contemplar paisatges de gran bellesa que tenen la Mediterrània com a teló de fons. És una construcció que té alguns elements gòtics del segle XV. Després de nou anys d’intensos treballs de restauració portats a terme pels amics de Santa Bàrbara, l’edifici està plenament restaurat i presenta un estat de salut immillorable. En el que era l’antiga casa de l’ermità s’hi ha arranjat un refugi que serveix d’aixopluc a excursionistes i pelegrins.

També fora del nucli principal de població, dins el terme municipal, es poden admirar diverses masies, algunes d’elles fortificades, que conformen una part important de la història d’Anglès. Aquest és el cas, per exemple, del mas i molí de Cuc (segle XV), dels masos fortificats de can Biel i de can Planes (segle XVI), del mas Perarnau (una de les cases de pagès més antigues de la comarca, del segle XII) o de les cases de can Cendra i can Verdaguer (ambdues obres de l’arquitecte Rafael Masó). Els jardins noucentistes de Can Cendra, situats a tocar el barri antic, compten amb diferents elements decoratius com sortidors i escales construïdes amb llambordes, seients adossats a les parets fets amb maons i una vegetació molt característica.

Can_Biel23Can_Planes63

Perarnau63

PATRIMONI NATURAL

Les peculiars característiques geogràfiques i climàtiques del municipi d’Anglès fan que aquest gaudeixi d’una gran riquesa paisatgística i natural. La vegetació presenta tres aspectes ben diferenciats: la vegetació forestal que cobreix les muntanyes; els boscos de ribera propers als cursos d’aigua barrejats, a voltes, amb plantacions de pollancres i plàtans (situats a la plana prop del riu Ter i a la riera d’Osor); i, finalment, la vegetació que des de la plana s’enfila fins a comunicar amb el bosc. Tot plegat configura un entorn on es poden trobar gran varietat de fauna, com els senglars, les guilles, esquirols, conills, llebres, genetes, teixons, tudons, perdius, etc. També es pot contemplar, a vegades, el vol d’aus rapinyaires com l’esparver o la miloca que niden en zones enlairades.

Als rius i rieres es poden trobar serps d’aigua, barbs, bagres, carpes, tenques, alguna anguila i tortugues d’aigua. Els embassaments de Susqueda i el Pasteral permeten que l’aigua que baixa pel riu Ter, encara a Anglès, sigui suficientment freda com perquè s’hi puguin pescar truites de riu.

El municipi també compta amb nombrosos camins i pistes forestals aptes per a recórrer amb bicicleta o a peu, per paratges boscans, que menen a diverses masies i altres indrets des d’on es poden contemplar meravelloses vistes de la vall. El recentment creat parc de l’Estació, prop de la carretera que porta a la Cellera de Ter, ubicat sobre els terrenys que antigament ocupava el traçat de via estreta del tren d’Olot, acull l’anomenada Via Verda del Carrilet, carril bici que comunica la capital de la Garrotxa amb la del Gironès i la Costa Brava.

PATRIMONI INDUSTRIAL

La industrialització de la vila, que s’inicià a la segona meitat del segle XIX, ha deixat també un ric patrimoni gairebé únic a nivell europeu. Aquest és el cas, per exemple, de l’anomenat “Vapor de la Burés”, impressionant màquina a carbó que subministrava energia a la fàbrica tèxtil del mateix nom. El mateix dia que es va inaugurar la fàbrica (el 13 de novembre de 1887), es va poder veure funcionar el primer llum elèctric, que s’instal·là a la plaça de la Vila. Anglès va ésser, doncs, el primer poble de tot l’Estat espanyol que va tenir enllumenat públic elèctric.

En l’actualitat, el sector industrial segueix mantenint uns nivells d’activitat força elevats. Hi ha dues fàbriques tèxtils, que donen feina a moltes persones de la comarca, i diversos tallers de fusteria, entre els quals destaquen la fàbrica d’escuradents (única a Espanya) i la de pinces d’estendre la roba (de gran singularitat).

 Torre_Bures13